La limfa i el camí dels limfòcits.

Per començar a entendre el funcionament del sistema immune primer hem de tenir una mica d’idea de l'anatomia i origen dels veritables protagonistes de les respostes immunitàries específiques, els glòbuls blancs de tipus limfòcit.

Totes les cèl·lules de la sang es formen a partir de les “stem cells” o cèl·lules mare indiferenciades a la medul·la òssia vermella dels ossos llargs, les vèrtebres, l’estern, el crani o la pelvis entre d’altres. Es tracta d’un teixit esponjós on es produeix l’hematopoesi, procés pel qual es formen els glòbuls vermells, plaquetes i glòbuls blancs com els limfòcits. A la mateixa medul·la òssia maduren els limfòcits B.  Els limfòcits de tipus T en canvi, han de migrar per la sang fins al timus. El timus és un òrgan bilobulat situat sobre el cor on els limfòcits T maduren. Se sap que el funcionament de l’òrgan disminueix amb l’edat. Per exemple, en lactants el timus té una massa de 30 grams però en adults es pot reduir fins a 3 grams. La medul·la òssia i el timus es coneixen com a òrgans limfoides primaris, perquè és on maduren, es fan immunocompetents i s’especifiquen, de manera que a partir d’aquest moment poden participar en les respostes immunitàries específiques.

Com ja vam estudiar al primer trimestre d’aquest curs el sistema circulatori és el conjunt de vies per on es transporten les substàncies que necessiten les cèl·lules així com els residus resultants del metabolisme cel·lular.

Recordeu el sistema limfàtic? 
En el seu moment vam aprendre que el plasma intersticial que surt dels capil·lars sanguinis retorna a la sang mitjançant el sistema limfàtic. Per què parlem un altre cop del sistema limfàtic ara? Si no us heu oblidat, vam esmentar que per la limfa viatgen també els limfòcits, amb funció immunitària així com els anticossos. Els anticossos són unes proteïnes produïdes pels limfòcits B amb funció de defensa que inactiven els antígens o cossos estranys que entren a l’organisme. Els vasos limfàtics presenten una sèrie de petits engrossiments anomenats ganglis limfàtics, els més voluminosos es presenten a les axil·les, als engonals i en el coll. Els ganglis limfàtics formen part dels òrgans limfoides secundaris on també es troben la melsa, les amígdales o les plaques de Peyer a l’intestí. Els òrgans limfoides secundaris proporcionen el lloc de interacció dels limfòcits amb els antígens.